divendres, 17 de setembre del 2021

Era postclosca

Dins la closca no és fosc potser ambigu
La veu em surt i no arriba enllà

El mon és massa conegut
Sense tasts nous

Trairé l'esperit de la closca
Sortiré d'amagat de mi mateix

enganyat i tot seré fràgil
Per un nou abril m'hi jugo el disgust d'un nou final d'estiu

La closca té cura de mi

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Desig

  Vaig cec i sord, no apamo el camí només avanço d'esma per tot s'esllavissen estranyes comeses em pesa el front de terboleses endav...

  • Visc en camí
    Soc jo mateix en un punt del camí mirant enllà el tombant següent on veig on veig el tombant i el cel Segueixo sense saber què hi ha passat ...