Vaig tentinejant i erro tots els camins.
He decidit deixar les noses enrere
Només aigua i pa de camí
Regalima galtes avall marcant-me el dol
Conhorta el cos que es tanca en mi mateix
Em plac i ja no miro enllà fins que l'abril em vulgui
El so del món somort, ensordit i vague
El gust només és un record encloscat
Caminar reclòs expulsa l'esperit dels altres
A qui li cal dolor aliè si ja en té
Suposar que hi haurà abril és demanar que el sol no surti
Sempre podré creure'm el miratge dels núvols amagant-lo.
Em cloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada