Visc en camí

Soc jo mateix en un punt del camí

mirant enllà el tombant següent on veig

on veig el tombant i el cel

Segueixo sense saber què hi ha passat el llom que veig

Sóc jo mateix passat el tombant on veig

on veig el següent tombant i el cel i més enllà arbres esparsos

M'agrada emprar esparsos car em retorna als prats d'alta muntanya on

els tombants i el cel sempre són l'horitzó

Soc jo mateix seguint avets esparsos 

havent triat un dels milers de corriols que altres han petjat

seguint tombants i cel des d'on es veu el següent tombant i el cel.

Travessa

T'espero passada la cleda

Bé no t'espero hi soc

Miro com xerres de tu

Escolto com vius

T'espero aquí on visc

Vergonyós i precipitat alhora

Visc aquí que allí tornaré a la pols estel·lar

Et convido cada segon a viure més vibrant

Llegeixo els teus ulls desclosos

Desxifro segons i matisos i percebo

Temps d'espera i soc aquí passada la cleda

He encès la teia perquè trobis el senyal

Amb boira o pluja, de nit si cal

La llar és pacient i m'acompanya aquí

On visc

Enllà de la cleda

Visc amb llum i joia car em sé jo mateix

Esperant te amb teies i dolços i vivint

Viure com si hi fossis com si haguessis sortit de la cleda límits enllà i partíssim menges deífiques i terrenals,

Amb tu present i futura. Qui sap si el viure ple és qualsevol viure?

Sé que visc i això és tot el món que em cal.