Vaig fent
He trobat el meu camí marcat
resseguit
ratllat a la
sorra de la vora
Vist dels ulls de l'aligot enllà no és res.
He ensumat cap on va i la vida és.
Cap estrebada remou la ratlla
ans m'esgarrinxa la pell i
m'adoloreix els músculs.
Segueix sòlida, la vida, roman inert, el camí.
No atalaio d'antuvi sinó a cada passa. Apareix sota la meva planta cada cop que petjo. en la llambregada t'intueixo; en el moment em veig futur i no em serveix per aturar-me car només veig en cada pas fet.
