Vaig cec i sord, no apamo el camí
només avanço d'esma
per tot s'esllavissen estranyes comeses
em pesa el front de terboleses
endavant visc cercant llum clara que intueixo
sense veure-hi ni sentir-hi tasto el vent
potser ensumo només aire calm i fat.
Hi ha però restes tot just diminutes de gust
a punt de ser tastades per contrast.
No has agafat mai cap ferro roent.
La por t'ha aturat just abans de fer-ho.
Què fa més mal que el mal d'esperit?
M'agradaria, a més d'avançar sense veure-hi,
abraçar-me a tu, ni que sigui per saber-me capaç de prendre el risc de lliurar-me.
Seguiré cec i sord però acaronaré el camí
avançaré per voler-ho
