La veu em surt i no arriba enllà
El mon és massa conegut
Sense tasts nous
Trairé l'esperit de la closca
Sortiré d'amagat de mi mateix
enganyat i tot seré fràgil
Per un nou abril m'hi jugo el disgust d'un nou final d'estiu
La closca té cura de mi
divendres, 17 de setembre del 2021
dijous, 9 de setembre del 2021
Closca
Vaig tentinejant i erro tots els camins.
He decidit deixar les noses enrere
Només aigua i pa de camí
Regalima galtes avall marcant-me el dol
Conhorta el cos que es tanca en mi mateix
Em plac i ja no miro enllà fins que l'abril em vulgui
El so del món somort, ensordit i vague
El gust només és un record encloscat
Caminar reclòs expulsa l'esperit dels altres
A qui li cal dolor aliè si ja en té
Suposar que hi haurà abril és demanar que el sol no surti
Sempre podré creure'm el miratge dels núvols amagant-lo.
Em cloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)