Travessa

T'espero passada la cleda

Bé no t'espero hi soc

Miro com xerres de tu

Escolto com vius

T'espero aquí on visc

Vergonyós i precipitat alhora

Visc aquí que allí tornaré a la pols estel·lar

Et convido cada segon a viure més vibrant

Llegeixo els teus ulls desclosos

Desxifro segons i matisos i percebo

Temps d'espera i soc aquí passada la cleda

He encès la teia perquè trobis el senyal

Amb boira o pluja, de nit si cal

La llar és pacient i m'acompanya aquí

On visc

Enllà de la cleda

Visc amb llum i joia car em sé jo mateix

Esperant te amb teies i dolços i vivint

Viure com si hi fossis com si haguessis sortit de la cleda límits enllà i partíssim menges deífiques i terrenals,

Amb tu present i futura. Qui sap si el viure ple és qualsevol viure?

Sé que visc i això és tot el món que em cal.