No em pertanyo.
Em sé part de la vida mateixa.
Maldo per ser-ne plenament.
És quan em veig desitjant-te que dubto.
Ni em veig ni m'hi trobo.
Inquiet en mi mateix passo les mans per l'espai on series,
em manques,
panteixo tentinejant el buit, davant meu i dins meu,
trobo precipici i lluor,
dubto,
ni et veig ni t'hi trobo,
se'm buida
esdevé boirosa
bleixo tremolós al caire de la certesa,
sé que es por, paüra atàvica,
de perdre, de perdre't, de ser cert i prou.
Seré.
Diré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada